Batalla del Pont de Goi


També coneguda com a Batalla de Valls, doncs amb aquest nom apareix a l’Arc de Triomf de París, va ser una confrontació entre els exèrcits francesos i espanyols durant la Guerra de la Independència, al febrer de 1809.

A Tarragona, el governador Juan Smith era contrari a deixar que les tropes de Napoleó rondessin pel territori al seu aire i decideix prendre la iniciativa a Valls per derrotar a les forces comandades pel mariscal Gouvion Sait-Cyr. Al capdavant de les tropes que surten de la ciutat marxa el suís al servei d’Espanya Theodore de Reding, l’artífex de la victòria a Bailén uns mesos abans, que desplega les seves tropes per la zona del pont de Goi, en les altures que dominen el pont sobre el Francolí, confiant que aquest coll d’ampolla fos suficient per taponar l’avanç francès.

Un altre motiu de la sortida era reagrupar les tropes disperses pel Penedès i Igualada batudes pel mariscal napoleònic, i tornar amb elles a Tarragona, d’aquí l’interès del invasor d’ocupar Valls i tallar la retirada a Reding i els seus, els quals es veieren obligats a batre en una posició aparentment favorable, en unes altures que dominen el Francolí i el pont de Goi, que desafortunadament van ser superades per una arriscada càrrega de cavalleria francesa seguida per la infanteria de Saint-Cyr composta bàsicament de regiments italians, desbaratant i derrotant així la línia espanyola, i el mateix Reding haurà d’escapar dels dracs francesos a cops de sabre, salvant la vida in extremis gràcies a l’oportú tret descerrajado a boca de canó per la seva ajuda de camp, arribant malferit a Tarragona, on morirà en l’epidèmia de còlera que afectarà a la ciutat pocs mesos més tard, l’abril de 1809.

 Avui dia, dos-cents anys després, encara podem creuar el mateix pont que va veure la batalla i per la mateixa carretera, contemplant les altures de Serradalt des d’on Reding va emplaçar a les seves tropes, doncs poc ha canviat en tot aquest temps: el pont, la carretera i les ruïnes del molí a la vora del riu, l’escenari de la segona batalla a camp obert de tota la guerra després de Bailén el 1808. Precisament aquest fet d’armes és el que farà que Napoleó s’adoni de la importància estratègica que tenia Tarragona i comencés a dissenyar una estratègia per prendre-: després d’un intent fet pel mateix Saint-Cyr, desestimat en no disposar d’artilleria de lloc, serà Suchet qui ho aconsegueixi el 1811.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s