Curiositats tarragonins

Moltes vegades, quan es parla de Tarragona, es tendeix a pensar en les grandeses romans, a l’ombra seguim vivint i de les que va escriure el nostre humanista Lluís Pons d’Icart. Però més enllà de la caiguda de l’Imperi, sembla que la nostra ciutat s’hagués sumit en un oblit històric i en el qual no va passar res entre l’arribada dels bàrbars al segle V dC i el setge francès de 1811.

La realitat, però, és molt més versàtil i encara que sembli mentida, la ciutat va tenir moments interessants en l’època moderna, bé per la importància de qui per aquí va passar com el que va passar per aquí.

Al segle XV, Tarragona és poc més que una urbs encastellada en les ruïnes de la zona monumental de Tàrraco, amb una zona de convents i hortes per l’actual Rambla Vella i de residències pel barri de la Marina, amb elements de fortificació que ia la convertien en important plaça forta. Destacarà no tant, doncs, per l’expansió urbana com pel pedigrí de personatges que sense ser de Tarragona li van donar un moment de glòria. ¿Exemples? Aquí van uns quants.

 

                En 1520, Carles I és nomenat Emperador del Sacre Imperi Romà Germànic i part per als territoris alemanys, deixant com a regent al seu tutor, el flamenc Adrian Florensz, un cardenal més ocupat en el govern d’Espanya que en els assumptes pontificis. Però a la mort de Lleó X el 1522, el conclave ho tria Papa, acceptant el càrrec gairebé amb desgana i escollint no canviar el seu nom de pila, al contrari que molts altres pontífexs: Adrià VI. Assabentat a Vitòria de la seva designació, viatja per l’Ebre per arribar fins a Tarragona, on s’allotjarà uns dies abans d’embarcar cap a Roma. No cal dir la importància que tal estada va tenir per a la ciutat, que va rebre amb tots els honors a qui tampoc era un desconegut, doncs havia estat bisbe de Tortosa.

No és aquesta l’única vinculació de la nostra ciutat amb la Santa Seu, ja que un arquebisbe de Tarragona, Pere de Urrea, va ser nomenat pel papa Calixt III (oncle del famós Alexandre VI, el papa Borja) comandant general de l’Armada Pontifícia, derrotant als turcs en una batalla naval el 1455 i rebent com a premi l’honor de penjar l’ensenya vaticana que onejava a la galera capitana a la part alta de la nau central de la catedral, on va estar exposada fins a la retirada l’any 2008.

També relacionat amb el Cèsar Carlos tenim una conseqüència de la famosa victòria de Pavia: en 1525 les tropes imperials vencen de forma contundent en aquesta localitat italiana a Francesc I, Rei de França, que és fet presoner durant el xoc. Carlos ho tractarà amb caballerosa amabilitat, acceptada a contracor pel monarca francès, enemic durant tot el seu regnat del poder que ostentava l’Emperador. Embarcat cap a Espanya, és tancat a Tarragona durant uns mesos al Castell del Patriarca, imponent fortalesa-palau que s’alçava, alta com la catedral, al solar delimitat avui pels carrers Merceria, Nou del Patriarca, Pare Iglesias i Plaça del Fòrum . I allà, en gàbia d’or, passarà Francesc I uns mesos, hoste obligat dels tarragonins que el veien passar a cavall amb gran pompa camí de la catedral per oir missa.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s