El Cos de Guàrdia (Passeig Arqueològic)

Des del mateix moment en què les tropes de Gneu Escipió van posar peu en el que després serà Tarraco que la ciutat ha estat considerada plaça forta: dels romans als visigots, de l’època medieval als temps dels Àustries, dels Borbons fins la dècada dels cinquanta del segle XIX. La seva posició privilegiada sobre una escarpada pujol per la seva vessant nord des de la qual no només es domina la línia de costa que abasta des de la Punta de la Móra al Cap Salou, sinó també tota la plana que s’estén fins a les Muntanyes de Prades, ha permès que l’urbs fos considerada un baluard al llarg de tota la seva història, perquè no en va durant la Guerra de la Independència la hi va cridar “Tarragona la forta”.

Les imponents muralles aixecades pels romans van ser reaprofitades per la ciutat a partir de la Reconquesta, principalment les que envolten el turó sobre la qual s’assentarà la Tarragona medieval i moderna, sent remodelades al segle XIV per reforçar-les (la Torre de l’Arquebisbe seria un exemple), i millorant-al segle XVI com el Fortí Negre.

Caldrà, però, el 1704, durant la Guerra de Successió, quan enginyers britànics van millorar les defenses i davant del mur romà van aixecar una imponent contramuralla, la Falsa Braga, amb troneres per a l’artilleria i amb baluards per poder resistir millor un possible setge. Dins d’aquest complex, visitable en l’actual Passeig Arqueològic, construir també el Cos de Guàrdia, lloc de descans de la tropa de guarnició amb diferents sales amb voltes comunicades entre si sota del baluard de Sant Domingo.

Arran del bicentenari del setge i presa de Tarragona pels francesos el 1811, l’Ajuntament va endreçar aquest espai amb uns interessants panells indicatius sobre la història de la muralla, amb gravats de l’època moderna, una reproducció a escala real del relleu romà de la deessa Minerva que es va trobar a la torre del mateix nom i, el més interessant a part de l’audiovisual, una maqueta que mostra com era la ciutat abans del setge napoleònic, amb els fortins i muralles que la defensaven, pocs dels quals han arribat fins a nosaltres.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s