Estimada Tarraco

 

 Tarraco, quanta fuit, ipsa ruïna docet …

En 1537, l’arquitecte renaixentista italià Sebastiano Serlio, si Regole generalitzada di architettura ens parla de Roma, la grandesa queda patent en les seves ruïnes i en les que hi ha disperses pel que va ser l’imperi. Aquesta mateixa frase, reconsiderada en clau tarragonina, deixa patent des del segle XVI que la nostra Tarraco no té res a envejar a la Ciutat Eterna, quan Lluís Pons d’Icart així ho va escriure en la seva obra Llibre de les grandeses i coses memorables de la metropolitana, insigne i famosa ciutat de Tarragona allà per 1572.

Els tarragonins ens hem acostumat, pel transcurs dels segles, a que el nostre patrimoni sigui part del paisatge, de la decoració urbana, i el color ocre dels blocs d’arenisca extretes de la pedrera del Mèdol fa 2.000 anys ens és tan familiar com el blau de la Mediterrània que ens banya. Però el costum tendeix a desmerèixer el paisatge, i això no faria justícia als elements que han suportat segles i guerres per arribar més o menys intactes als nostres dies.

Urbs hi ha amb restes de la grandesa dels romans, començant per la pròpia capital. I sens dubte, moltes en bon estat de conservació o amb elements monumentals que ens poden deixar bocabadats, qui ho dubta, potser a tots ens vingui de seguida Pompeia al capdavant, però la nostra Tarraco conserva coses que la fan diferent.

Qui camini a la vora de les muralles per la Via de l’Imperi Romà no pot deixar d’admirar la monumentalitat d’un anell defensiu construït a finals del segle III aC i inicis del II amb una base megalítica excepcional, sent com és el recinte que delimitava el perímetre de la primera fundació romana fora d’Itàlia, amb una alçada de 12 metres i un gruix aproximat de 6, cosa que no està gens malament si pensem que en aquest mateix període, les muralles servianas que protegien Roma (construïdes al segle IV aC) tenien una amplada de 3’6m i estava feta només amb carreus regulars i no amb una base de pedres megalítiques com la de Tarraco.

El curiós és que la muralla romana, en alguns trams, ha perdut la seva evidència física però en el traçat dels carrers modernes podem, d’alguna manera, saber per on discorria: si amb un mapa i una regla a la mà resseguim els carrers Sevilla i Lleida, no és casualitat que siguin la continuació de la muralla que queda interrompuda en Imperi Romà cantonada Rambla Vella. He dit que hem perdut la muralla en aquesta part de la ciutat? No, més aviat traslladem els blocs de lloc per reutilitzar: si algú els vol veure, no té més que anar al port i veure des de l’escala Reial el mur del carrer del Dec de Llevant sobre el qual s’aixeca el rellotge del port, Sanitat Exterior i la Comandància de Marina.
 

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s