Geza Alföldy, IN MEMORIAM


Ha mort l’últim cives Romanus, una ciutadania que va guanyar a força de treball, esforç i dedicació plena: Géza Alföldy, un savi i un senyor.

Nascut a Budapest el 1935 i fill del seu temps (va venir al món al Regne d’Hongria quan el país no tenia Rei i estava governat en qualitat de regent per un almirall d’una nació que ja no tenia mar), va emigrar després de la Revolució de 1956, que va ser aixafada pels tancs soviètics, a Alemanya Occidental, on va entrar en contacte amb el món acadèmic, concretament a les Universitats del Ruhr, Bonn i Heidelberg, de la qual va ser catedràtic d’Història Antiga des de 1975 fins la seva jubilació l’ any 2002.

El seu caminar pausat i el seu posat li donaven un aire de senador romà, i el seu profund coneixement del món clàssic podia fer pensar que hagués compartit confidències amb Antoní Pius o Marc Aureli: prova d’això són les seves publicacions Història social de Roma, Crisi de l’Imperi Romà o la monografia L’obelisc de la plaça de Sant Pere de Roma. Monument històric de l’Antiguitat. A més, parlava gairebé sense aixecar la veu en qualsevol de les llengües que dominava de manera que, sense adonar-te’n, et senties fascinat pel que explicava.

Però per a nosaltres ens deixa fart consol la seva memòria per ser l’arqueòleg que va ajudar a posar Tarragona al mapa, excavant a l’amfiteatre en una època en què els tarragonins vivíem d’esquena al nostre patrimoni i deixàvem que fossin els estrangers els que apreciessin el llegat clàssic. Eminent epigrafista i col · laborador del Corpus Inscriptionum Latinarum així com autor de l’imprescindible Römische Inscriften von Tarraco (Inscripcions Romanas de Tàrraco) va ser Alföldy qui va trobar els carreus a l’amfiteatre de la nostra Tarraco i va posar ordre en les lletres per recompondre el trencaclosques de la inscripció més llarga de tot l’Imperi Romà, la que va fer col · locar l’emperador Heliogàbal en el 221 dC per deixar clar que havia fet reconstruir al seu càrrec el recinte d’espectacles que encara avui s’alça costat del mar. Els seus escrits i el seu amor per Tarragona van ser importants per poder ser Ciutat Patrimoni de la Humanitat.

No puc dir que el coneixia, però sí que ho vaig tractar breument i vaig tenir l’honor d’estrènyer la seva mà un parell de vegades, l’última abans de l’estiu quan ens creuem pel Passeig de les Palmeres. En una breu conversa matutina recordo que em va deixar més coses clares sobre Tarraco i la seva importància en l’organigrama provincial d’Hispania, així com de la seva topografia urbana, que en anys de lectura i formació universitària, demostrant la seva qualitat professional i personal.

S’ha anat un tarragoní de cor d’una forma que resumeix la seva vida: passejant pel Àgora d’Atenes. Els déus el s’acullin a l’Olimp i Júpiter ho sent a la dreta de Mommsen. Segur que tindran molt de què parlar.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s