Sezession Tarraconense


El XIX és el segle de la burgesia, del vapor, del progrés, de la Revolució Industrial i dels canvis i millores de la tècnica i de la ciència. En arquitectura, les novetats també són significatives, doncs del sobri i tradicional Neoclàssic passem a un estil paneuropeu que, amb variants, triomfarà al llarg a llarg del Vell Continent: el Modernisme, anomenat de diferents maneres segons el país, des de l’Art Nouveau francès al Liberty anglosaxó, del Jugendstil alemany al Sezession austríac.

Otto Wagner va ser un dels arquitectes estrella del Jugendstil de la Monarquia Dual austro-hongaresa. Nascut el 1841 i mort el 1918, les seves primeres obres, influència del món sobri i tradicional de la Restauració post napoleònica, estaven marcades per un fort historicisme, moviment del qual s’anirà desvinculant un cop fora nomenat professor d’Arquitectura a l’Escola de Belles Arts de Viena en 1894. Ja en aquesta època s’havia fet partidari el nou moviment que identifiquem amb el nostre Modernisme, el Jugendstil, i fins i tot havia dissenyat un pla urbanístic per a la nova Viena vuitcentista, del qual només es va fer el Wiener Stadtbahn, el ferrocarril urbà, del qual encara avui en dia podem veure algunes de les estacions com la de Karlsplatz.

Precisament la sobrietat del modernisme d’Àustria-Hongria capitanejat per Wagner empenyerà a certs sectors de la societat espanyola, sobretot els més conservadors, a imitar aquest estil centreeuropeu, fascinats pel sistema polític imperial encapçalat per Francisco José, molt més que en l ‘Art Nouveau de la República Francesa, massa “modern” al seu gust. I Tarragona és un extraordinari, i potser únic, exponent a Catalunya d’aquesta influència austríaca, acostumats com estem al Modernisme de inspiració gala: l’arquitecte municipal de Tarragona Josep Maria Pujol de Barberà (1879-1949) serà un bon deixeble d’Otto Wagner, doncs al dissenyar el nostre Mercat Central, inaugurat a la Plaça Corsini (llavors del Progrés) el 1915, es va inspirar clarament en les entrades del metro vienès de l’estació de Karlsplatz, amb les seves motllures i arcs de mig punt en les portes.

De manera que a Tarragona podem gaudir d’un exemple de l’arquitectura vienesa, encara que sigui en el nostre cas d’un acceptable refregit per adaptar-se als gustos locals: d’estació de metro a mercat central.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s