Dos espais (quasi) desconeguts.

Les pròpies ruïnes de Tarraco ens remeten a la seva grandesa passada, que mai ens cansarem d’elogiar per la seva monumentalitat i importància a part que és, ha de ser i serà un dels grans imants d’atracció de turisme, ja que encara hi ha altres ciutats que ens superen , la nostra té un toc especial.

Àmpliament coneguts són les muralles, el circ, el Pont del Diable, … però tenim dos llocs que, desgraciadament, passen molt més desapercebuts, no ja pels nostres visitants sinó de vegades també per als encarregats de la seva conservació. I tots dos tenen en comú a la persona que els va excavar i va estudiar, un tarragoní de pro nascut a Cardona el 1879, el religiós Joan Serra i Vilaró, arqueòleg a qui li devem el descobriment d’espais que haurien de ser emblemàtics a Tarragona.

Un d’ells és el Fòrum de la Colònia, un ampli jaciment enclavat darrere del Mercat Central entre els carrers Lleida i Soler, ia un nivell superior. El Fòrum que avui es pot visitar no és més que una petita part de la gran plaça de Tarraco des de la qual s’administrava el dia a dia de la ciutat, ja que per admirar-la sencera seria necessari arrasar totes les edificacions entre els carrers Canyelles i Gasòmetre, Lleida i Unió. Es poden contemplar els sòcols on s’aixecaven les columnes que dividien les naus de la basílica, de la qual es van reconstruir un parell d’espais amb voltes i es van col · locar, amb més interès estètic que històric, unes quantes columnes amb els seus capitells i un entaulament. Passat el pont, el que queda (degudament “arreglada”) d’un carrer amb claveguera i les restes de cases, interessant en la mesura que encara que no és tan espectacular com la zona monumental a la Part Alta ens permet fer-nos una idea de com podia ser la Tarraco habitada per algun dels 40.000 ciutadans, amb les seves vides i preocupacions, alegries i penes.

El Fòrum és menys visitat, però aquí segueix obert per a qui vulgui descobrir-lo. Una altra cosa, per desgràcia, és la Necròpolis, excavada a partir de 1925 per Serra i Vilaró aprofitant que era l’espai escollit per construir la Tabacalera. Milers de tombes de totes classes (2.050, per ser exactes), restes humanes, mausoleus, … un vast espai d’ús fúnebre entre els segles III i VI dC i que per la seva extensió és de les més importants de l’Imperi Romà, amb elements tan característics com el mosaic del bisbe Optimus, l’anomenat “Sarcòfag del Pedagog” o la famosa nina articulada d’ivori trobada com aixovar funerari en la sepultura d’una nena de 5 anys.

Tot això només pot albirar des del carrer, ja que per desgràcia el 1993 es va tancar per decret dels seus responsables, als quals mai se’ls ha demanat explicacions per privar a la ciutat de tan fabulós museu més de no ser pressionats per reobrir.

Serra i Vilaró va morir el 1969 i està enterrat a la nostra Necròpolis, dins d’una tomba romana per ell trobada, i aquí segueix patint els seus ossos la solitud acompanyada de la memòria de 2.050 persones que, com ell i com nosaltres, també estimaven Tarraco.

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s