Passeig Arqueològic: un parell de curiositats

La ciutat de Tarragona estava protegida per la seva zona Nord per un desnivell molt abrupte del terreny que va ser fortificat per a una millor defensa ja des de l’establiment del primer campament romà cap al 218 aC.

Aquest recinte murari va ser millorat al segle XVIII amb una sèrie de fortins que arribaven fins al mar, començant pel fortí del Rosari en el que avui és el Parc Saavedra al Portal del Roser, continuant per la contramuralla del Passeig Arqueològic (Fortí Negre , Baluard de Sant Domingo, …) i seguint fins a la platja del Miracle amb els fortins de Sant Jacint, la Creu, Pont d’Armes, Sant Jordi i la Reina, dels quals els dos últims han arribat intactes fins als nostres dies i el primer té l’antic (i abandonat) sanatori de la Casa Blanca per barret, a més del baluard de Sant Climent, probablement més conegut per haver tingut sobre l’Hostal del Sol.

Si caminem pel Passeig Arqueològic ho farem per un espai que alberga més història del que sembla, tot i que no fos molt útil en el setge de 1811, ja que el mariscal francès Suchet era un professional que no va arriscar a les seves tropes estrellándolas contra aquest espai fortament defensat i va optar per atacar des del Sud, per la zona del Francolí. Però els que sí que possiblement fossin sorollosos testimonis del setge i presa de la plaça són els canons que, ferms i discrets, encara apunten per la muralla cap al Camp de Mart, relíquies del segle XVIII que van ser muntats de nou en cureñas de fusta fetes per l’ocasió per a decorar aquest espai quan es va obrir el Passeig Arqueològic al públic.

Bé, obrir és un dir, doncs va ser organitzat durant la República però inaugurat oficialment el 1940 pels ministres d’Exteriors de Franco i Mussolini, Serrano Suñer i el comte Ciano, respectivament. Va ser més endavant, però, quan es van col · locar les peces d’artilleria que fins aquell moment havien estat reutilitzades per a finalitats menys bèl · liques, ja que havien estat enterrats fins a la meitat en els molls del port perquè els vaixells poguessin lligar els seus amarraments. Per això, si un es fixa bé, veurà que una meitat del canó està completament rovellada en haver estat la part exposada a la intempèrie, mentre que la que estava enterrada al moll està llisa i sencera.

Però si se segueix caminant pel Passeig Arqueològic, al final de tot, es podrà contemplar al camp de futbol El Roqueral, enclavat sobre del que probablement sigui el baluard més antic de Tarragona, el de Stahremberg, construït al segle XVII i anomenat així en honor del comte Guido Wald Rüdiger von Starhemberg (1657-1737), comandant en cap de les tropes austríaques a Espanya durant la Guerra de Successió i virrei de Catalunya el 1711. Els seus murs poden ser contemplats des del Passeig Torroja a l’esquerra des de les Piscines Tarraco just després del pàrquing.

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s