Centcelles

La grandesa d’una nació es mesura no només per la seva riquesa, potència industrial o capacitat de treball, sinó també per com sap cuidar el seu passat per millorar el seu futur, ja que la Història hi és per a qui vulgui estudiar-la.

La grandesa d’una ciutat es mesura seguint les mateixes pautes, encara que inevitablement a remolc del país al qual pertany, i de vegades es pot donar el cas que pugui ser considerada un mirall en el qual altres urbs puguin reflectir per potenciar els seus atractius.

La nostra estimada Tarraco va passar per un moment de boira i oblit, sent només un focus de llum per a aquells que es preocupaven d’estimar i descobrir-la, gairebé sempre vinguts de fora: Adolf Schulten, Géza Alföldy, o els nostres Sánchez Real, Recasens, Hernández Sanahuja o Serra i Vilaró.

No gaire lluny de Tarragona tenim una vila del segle IV dC de suggeridor nom (Centcelles, de Centum cellae, cent habitacions) situada en una zona que ens recorda la figura d’un emperador de l’època, Constantí el Gran, doncs Constantí es diu el poble on està ubicada, i Silva Constantina es deia la veïna localitat de la Selva del Camp, i es pensa que sota l’atri de la vila, convertida en mausoleu, es va enterrar el fill de Contantino, Constant, mort en el 350 dC. Aquest mausoleu té una cúpula decorada amb mosaics en un bon estat de conservació i interessant temàtica cristiana, i era visitable … perquè incomprensiblement s’ha tancat al públic.

Sense previ avís, sense excuses ni motius. Simplement, s’ha tancat. Malaltia del vigilant, i “casualment” cap substitut a la vista, els responsables del Museu Arqueològic han decidit tancar la instal · lació. No nego que no hi pugui haver motius, però la falta d’informació i la poca voluntat de donar explicacions, de nou, campen pels seus respectes. Què més dóna que Tarragona tingui la Necròpolis més important de l’Imperi Romà i un mausoleu amb mosaics únic a Occident? Es tanca, i a una altra cosa papallona. I, mentrestant, els responsables polítics que haurien d’entendre el potencial turístic d’aquestes restes, o miren per altra banda des 1993 (cas de la Necròpolis tarragonina) o protesten per, per ara, obtenir bones paraules (Constantí). Seguim així, ia aquest pas de nou ens quedaran només les platges, que és l’únic que encara no hauran pogut tancar.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s