Presentació de “Tàrraco en l’Antiguitat tardana”

A hores d’ara resultaria superflu glossar la magnificència de les ruïnes de Tarraco, doncs fa ja més de vint anys que es va començar a recuperar ia posar en relleu el nostre passat, i ja ningú dubta de la importància de la ciutat durant l’Imperi Romà. Per aquí vam veure passar a Juli Cèsar durant la guerra civil contra els pompeians en el 47 aC, ens il · lumina el mateix Sol que va brillar sobre les temples d’August i d’Adrià, vam ser capital de l’Imperi durant dos anys i de la província durant gairebé 400 anys , tenim les muralles romans més antigues de tota la Península i fins i tot d’Europa (fora d’Itàlia, clar), i la Necròpolis més extensa de tot l’Occident.

 

Però, per una d’aquestes ironies del destí, tot el que brilla per la llum pròpia acaba apagant-se i sent relegat a l’oblit, en molts casos injustament, perquè no és lògic pensar que un sistema de govern que va dominar Europa i totes les ribes de la Mediterrània durant més de mil anys només tingués esplendor a la nostra terra durant tan sols un segle.

Tarraco va seguir evolucionant després de la partida d’Adrià el 123 dC, i és aquí on cauen les ombres de l’oblit, un oblit imperdonable per part dels historiadors, ja que sembla que haguéssim passat dels esplendors imperials a la decadent ruïna i l’arribada dels bàrbars, i d’aquí, gairebé sense solució de continuïtat, a la recuperació medieval lligada a l’erecció de la catedral.

 

 

Però per fi aquest buit s’ha omplert, i ho ha fet algú a qui sense rubor podem anomenar crani privilegiat, la Dra Meritxell Pérez: el passat 11 d’abril a Casa Canals es va presentar el llibre “Tàrraco en l’Antiguitat tardana”, un saberut estudi que ja s’ha convertit en imprescindible per poder saber més de la nostra ciutat en el fascinant període del Baix Imperi i primers segles del cristianisme, la primacia del bisbe de Tàrraco sobre els seus col · legues de peninsulars, l’evolució de l’urbanisme un cop perduda la capitalitat sota el regnat de Dioclecià a la fi del segle III dC i, el més curiós: mentre els visigots campaven ja per Hispània, Tàrraco seguia fidel a Roma, aixecant estàtues als emperadors.

L’enhorabona a la Dra Pérez per la seva perseverança en omplir una llacuna de la nostra Història.


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s