La màgia de Altafulla

Fertilis et magnibus collibus. Fèrtil i de grans turons, així definia el poeta Floro, al segle II dC, la terra que envoltava Tarraco, l’anomenat ager Tarraconensis, en el seu escrit on glossava algunes de les virtuts de la nostra ciutat que la feien preferible, segons ell, a Roma.

 

Terra de cultius i de productes que formen part de la nostra riquesa gastronòmica com les oliveres o les vinyes, estava compartimentada en època romana entre viles i grans latifundis, del qual el més destacable i probablement més conegut sigui la Vila dels Munts, una vasta extensió de pars rustica (zona de pastura i cultiu) que no ha arribat fins als nostres dies i pars urbana, la vila pròpiament dita, amb termes amb piscina i sauna, unides al cos general de la casa per un passadís cobert. Declarada per la seva magnificència i esplendor Patrimoni de la Humanitat l’any 2000.

Però, com passa massa sovint, si sortim dels Munts sembla que no hi pugui haver res més, quan en realitat falta descobrir el millor d’aquesta zona de la Tarraconense: Altafulla.

 

Als seus carrers es respira pau, convidant, amb el seu silenci, pulcritud i encant, a perdre pels seus costeruts carrerons que porten fins a la Plaça del Castell, vorejant façanes ocres o emblanquinades, arcs, passatges com el de Santa Teresa i entenent a cada pas els motius pels quals algú que es va passejar per tot un país amb la seva motxilla, l’inoblidable José Antonio Labordeta, decidís retirar-se a viure a Altafulla.

 

Poble creat durant la Reconquesta, va saber fer d’aquest feu una vila pròspera que s’ha redescobert a si mateixa gràcies a l’empremta deixada pels senyors feudals, els marquesos de Tamarit, la família Montserrat primer i els Suelves actualment, que continuen vivint a l’ castell medieval a l’estiu, amb vistes al poble ia la veïna església de Sant Martí, joia del barroc en procés de restauració, on trobem la sepultura d’un prestigiós científic i la seva família, Antonio Martí i Franquès (1750-1832), que va fer treballs sobre l’aire i la reproducció de les plantes.

 

Passejar per Altafulla és viatjar en la màquina del temps per poder conèixer com era un poble abans que les presses, reals o imposades, de la globalització, ens fessin canviar, ja que només amb la calma que desperten els seus carrers i les seves cases podrem apreciar la bellesa d’un poble únic.

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s