Tarraco Viva

Allà per 1999, a meitats de maig, ia resultes de la bona voluntat i perseverança d’uns quants ciutadans interessats en la nostra història, es van instal · lar unes casetes a la Plaça del Rei on es venien llibres de temàtica romana, així com una petita taverna on es podia degustar una tapa amb alguna recepta de fa dos mil anys, encara que tot havia començat l’any anterior amb una oferta gastronòmica nova a la ciutat: Tarraco a Taula, on alguns restaurants oferien menús amb receptes que podria haver degustat el mateix Ciceró, recollides gràcies a Marc Gavi Apici, un bon vivant que va viure entre els regnats d’August i Tiberi i que va llegar a la posteritat un llibre de receptes, De re cocquinaria, encara que probablement no fos ell l’autor sinó el compilador.


Des de llavors, cada any aquesta modesta aportació al coneixement de l’Antiguitat en general i del nostre passat clàssic en particular ha anat creixent tant en espais expositius com en importància pel seu rigor a l’hora de reconstruir la vida quotidiana en totes les seves facetes de fa dos mil · lennis, doncs no és una fira a l’ús sinó el que els anglosaxons anomenen re-enactment, és a dir, tornar a la vida aspectes del passat tal com haurien d’haver estat, fossin tàctiques militars, uniformes, vestits, objectes de tocador, joguines o menjar amb els mateixos materials ia mida real.


Catorze anys després, el que va començar amb bona voluntat i pocs dies s’ha convertit en Tàrraco Viva, el festival per antonomàsia de reconstrucció històrica en què durant deu dies realitzem activitats per a tots els gustos: visites a jaciments arqueològics (el 2012, la novetat són les excavacions de les Escales del Vapor), rutes literàries, conferències, presentacions de llibres, projecció de documentals i, naturalment, el plat estrella: la reconstrucció pròpiament dita. La Legio VII Gemina mostra les tàctiques militars i els uniformes de l’Alt Imperi, la Legio I Germanica fa el mateix dels segles finals de Roma, els italians Ars Dimicandi reconstrueixen les lluites de gladiadors a l’amfiteatre, i associacions de vida civil com Thaleia ofereixen representacions de la vida quotidiana com les arts mèdiques, la música o un passeig pel món de la prostitució.


Catorze anys creixent i fent-se un buit, amb una resposta positiva tant del públic com dels participants, un projecte que atrau turisme i ens col · loca en una bona posició en el que els antics deien “instruir delectant”, mostrant un passat al mateix temps quel’audiència es diverteix. La situació actual de crisi econòmica no ajuda precisament ja que penja l’espasa de Dàmocles de retallades que puguin afectar negativament el festival (el qual, no ho oblidem, redunda en benefici de Tarragona pel turisme que atreu i el renom que atorga), així com algun comentari jocós d’algun periodista que el compara amb “Els pastorets” tot i que el susdit periodista mai ens ha visitat durant les jornades de reconstrucció.



No podem competir, en molts sentits, amb Roma o altres llocs on el llegat imperial és impressionant. Però sí podem situar-nos com els que millor sabem explicar la nostra història, que també ho és de la Mediterrània. L’enhorabona als organitzadors i participants per la seva perseverança i la seva professionalitat, així com a tots els que fan possible Tàrraco Viva.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s