Mos maiorum

Una virtut, o no, que tenim és pensar que la nostra època és diferent de totes les altres: deixant a part un cert toc de pessimisme inherent a la nostra espècie (doncs ja un papir egipci situava els mals de la societat en la indolència de la joventut i la seva manca de fe), pensem que som una mica millors que els que ens han precedit, i més moderns.

Imagen

Quan rememorem l’Antiguitat quedem fascinats per moltes coses que fan que no ens separi una gran distància emocional entre, posem per cas, Barbius Myrissimus, sacerdot del culte imperial a Tàrraco, de nosaltres mateixos o del forner de la cantonada. En canvi, hi ha facetes en què els mirem amb recel, com considerant-los uns veïns obscurantistes, ignorants de realitats que ara ens semblen meridianes.

Hi ha molt de romà a nosaltres. Ells eren terriblement tradicionals i aferrats a les formes, encara que fos a través de rituals arcaïtzants, però qui no s’ha sentit fascinat pels britànics i la seva estima a costums que es remunten a diversos segles enrere?

Imagen

Hi ha alguna cosa que ens encadena a les formes, a les tradicions, ja que la nostra ànima romanitzada que batega coberta per segles i influències mil segueix bategant amb força: ens lliga a una cosa que ens sobrepassa, que és anterior a nosaltres, que els nostres pares i avis feien igual, l’anomenada costum dels antics, la mos maiorum en llatí.

La fe perd força en els nostres temps, més aficionats al material i a l’immediat. Els romans tenien un punt de descreença als seus déus barrejat amb un respecte reverencial, “per si de cas hi ha”, se sunt Manes. I nosaltres? Al capdavall, en l’època de la comunicació de masses, mig món ha estat pendent del fum que podia sortir d’una xemeneia.

Imagen

Arriba la Primavera, i amb ella Setmana Santa. Els carrers de Tarragona tornaran a veure palmes i palmons, passar el via crucis, a ser il·luminada per la tènue llum de les espelmes, a reflectir en la rosassa de la catedral les ombres de Déu fet Home camí del Calvari.
La processó de Divendres Sant es realitza a Tarragona des del segle XVI, i en un parell de dies, com fa 500 anys, els tarragonins sortirem al carrer per veure passar el Sant Enterrament o participar com confrares en un element que és una barreja de fe i tradició, festa i ritu.

Molts potser ni creuen. D’altres, a la seva manera. Però tots d’alguna manera hem fet nostres aquests dies a través d’algun record, algun costum o un particular ritual.

Tarragona floreix amb la Primavera. I torna a florir una cosa que mai es marceix, la mos maiorum.

Imagen

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s