Josep M. Recasens, l’últim patrici

Diuen que allà pel 458aC, la Roma Septimontium, quan començava la seva expansió pel Laci i estava encara lluny dels fastos imperials, va tenir un moment de perill: unes tribus enemigues, els ecuos i els volscos, estaven amenaçant l’encara jove República, pel que es va fer necessari una mà forta i una ment enèrgica per salvar l’Estat.

El Senat va cridar a un antic cònsol, Luci Quinci Cincinatus (519-439aC), perquè ocupés la magistratura més excepcional, la dictadura: sis mesos de poder absolut per restaurar l’ordre i frenar l’amenaça enemiga. I ho aconsrguí, doncs en una campanya de sis dies va fer capitular a l’enemic, es va signar la pau i va renunciar als poders dictatorials per tornar a la vida privada.

Aquest va ser l’exemple que els romans els hi agradava posar en parlar de la seva mesura, i és lloat com a exemple a seguir per Cató el Vell: un personatge públic que surt de la seva reclusió domèstica per servei a la pàtria i que després de complir els seus deures rebutja qualsevol honor. Algú que quan els senadors van a buscar està amb les mans a l’arada llaurant les seves terres.

Imagen


 

Aquesta setmana ha mort Josep Maria Recasens, el primer alcalde de la recuperada democràcia, que va governar Tarragona entre 1979 i 1989.

Nascut el 1918, ja va treballar breument en el consistori en 1936, però va passar la seva vida professional fora de la cosa pública, historiador autodidacta de gran talla com també ho va ser un altre gran tarragoní, José Sánchez Real, la seva obra El corregimiento de Tarragona y su junta en la Guerra de la Independencia continua sent referent historiogràfic per a aquest període crucial en la nostra història malgrat haver estat publicada allà per 1955.

 

Ens ha deixat el nostre Cincinatus. Un home que va tornar a Tarragona l’impuls de l’orgull de la seva història, que va ajudar a portar de nou l’aigua potable a la ciutat (com ho havia fet l’arquebisbe Armanyà gairebé 200 anys abans), amant del passat i reivindicador de les monumentals restes que ens va llegar Roma i que havien passat gairebé desapercebudes excepte per a uns quants especialistes, posant les bases perquè amb els anys Tarraco tornés a ocupar el lloc que li corresponia per la seva grandesa com a Patrimoni de la Humanitat.

Imagen

Desbancat de la magistratura per una moció de censura, va tornar al seu arada. No va sortir de la seva boca ni una crítica ni un suggeriment sobre la política del seu successor, vivint en la tranquil·litat de la pax domestica, sense més honors que el títol de Fill Predilecte el 2009 i Doctor Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona el 2011.

Ni un carrer, una placa o un espai recorden el seu nom. Tot i això, omnibus honoribus in Republica sua. Descansi en pau tan gran patrici.

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s