Orgue nou

 

Crec que va ser Chesterton va dir que el que resava acompanyat de música d’orgue era com si resés dues vegades. Des de sempre, en totes les cultures, l’ésser humà ha volgut acompanyar les seves pregàries amb un element musical, perquè els seus precs fossin escoltats per la divinitat i li fossin grats.

 

En llatí hi ha una dita, sine música nulla vita, sense música no hi ha vida. I sense música, hi hauria més motius per tornar-se boig, segons va dir Txaikovski. En resum, és obvi que la humanitat s’ha sentit més confortada no només escoltant sinó també interpretant música, en la mesura que ha ajudat a demanar la intercessió dels immortals.

 

Imagen

A Tarragona tenim constància del primer orgue a la catedral ja a meitats del segle XV, del qual no ens ha quedat més que la memòria, perquè al segle XVI el capítol n’encarregarà la construcció d’un nou. Però no un qualsevol: el més espectacular que van poder pagar.

 

Jeroni Sancho i Pere Ostris es van encarregar de tallar la caixa en fustes de roure de Flandes, oms de Santes Creus i fins i tot es van talar els xiprers del jardí de la catedral per donar forma a un dels mobles més espectaculars de Tarragona, segons el disseny de Jaume Amigó, un dels grans arquitectes renaixentistes de la nostra terra, per una quantitat de 330 lliures.

 

Una flor a la base s’obre a una exuberància de fruits, querubins, apòstols, sanefes, columnes, medallons (entre els quals es compta l’autoretrat de Sancho), àngels músics i un Déu Pare que beneeix des de dalt del frontó: com la flor, la pregària puja fins a les altures. Com la flor, la música s’obre per pujar als cels acompanyant a les pregàries.

 

Imagen

Després d’anys utilitzant uns tubs reaprofitats que no eren els originals (procedents d’un orgue de saló d’una mansió de Sitges), i de silenci obligat per les obres de restauració del temple, per fi s’han fet i instal·lat els tubs moderns realitzats en una empresa holandesa, 2.750, per ser exactes. I després de la benedicció el dissabte 15, el diumenge 16 de juny la catedral es va omplir de tarragonins (i algun turista fascinat) que es van asseure a on van poder, doncs l’aforament sobrepassava el nombre de seients, per escoltar en silenci la sobrietat i virtuosisme del nou instrument, amb obres de Bach, Nicholas de Grigny, Joan Baptista Cabanilles i Antoni Soler.

 

Tarragona té ja per fi un òrgan nou, de sonoritat barroca i caixa renaixentista. Esperem que segueixi delectant les oïdes de Déu i dels homes durant molts anys.

Imagen

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s