¡Antes morir que rendir!

Vivim temps difícils, encara que ben pensat quins temps han estat autènticament fàcils? Només que alguns són una mica més que altres, i als que ens toca viure’ls ens fa mal bregar amb aquestes complicacions sobrevingudes.

Un altre dels inconvenients és que quan apareix una via d’aigua, tothom vol córrer als bots abans de pensar en com podem tapar el forat. És clar que hi ha coses que no depenen d’un sinó dels responsables electes que han d’oferir solucions, o les haurien d’oferir, oblidant-se dels pegats per solucionar-ho. Encara que per desgràcia hi ha visions que no van més enllà d’una legislatura, quan caldria posar els fonaments d’alguna cosa que sigui bo tant per al que viu el moment present com per als que vindran en el futur.

Fa 202 anys, Tarragona (i Espanya sencera) sí va sofrir una crisi d’efectes devastadors, una guerra sense quarter com la Història no havia vist abans contra la major potència militar del continent en aquest moment, la França napoleònica. La opció fàcil? Claudicar, i optar pel laissez passaire. Però els tarragonins van veure que hi ha coses per les que no s’ha de transigir, i van optar per defensar la seva ciutat, perquè un cop arribats a un punt, cal treure múscul i unir esforços.

Imagen

Un setge de 56 dies, el millor general de Napoleó dirigint als assaltants, gairebé 20.000 homes que s’estavellaven una i altra vegada contra els defensors de la plaça. A l’altra banda, una tropa resolta i una població que va saber vendre cara la seva pell i la seva llibertat, actuant a l’uníson, sense fissures, malgrat tenir-ho tot en contra.

El 28 juny 1811 els francesos obrien bretxa, van prendre la ciutat a l’assalt i després d’acabar amb la resistència, van començar tres dies de saqueig. Tarragona va ser directament assassinada, quedant només 300 habitants… de 60.000 que hi havia el 1810.

Imagen

Antes morir que rendir, va ser el crit de guerra que va ressonar fins a l’últim dia al peu de la catedral. 202 anys més tard, els tarragonins han sabut homenatjar aquells que van saber fer front a la major de les dificultats que ha passat la nostra urbs amb enteresa, valentia i honor.

Ells van saber anar a l’uníson, i amb gran esforç van ser capaços de sortir d’aquesta cruïlla. Nosaltres, serem menys?

Imagen

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s