Carnaval

Els orígens del Carnaval de Tarragona es troben en les festes Saturnals, Lupercals i Matronals que celebraven els romans. Des de la seva colonització mantenim elements com la presència del Rei i la inversió de papers socials i sexuals, característiques estructurals que es reprendran posteriorment durant l’edat mitjana.

A principis del segle VIII s’escriu el llibre litúrgic tarragoní anomenat Oracional de Verona , conservat a la ciutat italiana de Verona, i còpia del Liber Orationum de festivitatibus, l’oracional festiu hispà realitzat per l’arquebisbe Julià de Toledo els anys 682-683. L’obra conté rúbriques o anotacions que expliciten com i a on s’havien de realitzar les cerimònies. Les número 523 i 526 especifiquen la realització de processons itinerants la Domenica in carnes tollendas , és a dir, Diumenge de Carnestoltes.

 En el període medieval documentem per Carnaval tant el repartiment de vi per part del municipi com el joc amb els bous en l’actual carrer del Cós del Bou. El mot cós indica precisament que es corrien els bous. El capitell de la processó de les rates del claustre de la Catedral de la ciutat ha estat identificat com una de les escenes carnestoltenques d’aquest període històric: les rates passegen un gat que es fa el mort, i acaba ressuscitant per cruspir-se-les.

Les primeres referències d’un Carnaval urbà, amb rues o desfilades, corresponen a la segona meitat del segle XIX. En aquest temps viu la seva plenitud i es defineix la seqüència ritual amb la construcció de la Bóta monumental per part del puixant gremi de boters local, i la seva crema, veritables inici i final de la festa. Es documenta també la participació del ball de diables, com a grup de foc.

S’han documentat diferents prohibicions al llarg de tota la història, però la més transcendent fou la de la guerra civil espanyola. El 3 de febrer de 1937, una ordre datada a Burgos prohibia el Carnaval en tot el territori que controlaven les tropes franquistes. L’any 1939, amb el triomf de les forces faccioses del general Franco, aquesta ordre es faria extensiva a tot l’Estat Espanyol.

L’arribada dels ajuntaments democràtics rescata la vitalitat d’aquesta festa de carrer, amb complicitat amb la nova societat civil.

GUIA DELS ELEMENTS RITUALS DEL CARNAVAL DE TARRAGONA:

Reis i ninots: El Rei carnestoltes és el fil conductor de tots els actes de Carnaval. Ja en les festes dels romans s’escollia el Rei Saturnalici. Actualment venerem el representant de la disbauxa i la bona vida. Acompanyat en tot moment per la jovial Reina i els respectius sèquits, es fa present en tots els actes carnestoltencs. En la part final del seu regnat els dos protagonistes del Carnaval són representats per uns Ninots ben originals i estrambòtics.

Sàtira: Per Carnaval la paraula es torna agressiva i amb ella juguem a treure a la llum aquells pensaments i queixes de la col·lectivitat. El Rei inicia el seu regnat amb el sermó. Ens convida a la llibertat i a la crítica de l’ordre social. Amb el testament es ridiculitzen les accions patides pels ciutadans i es llega quelcom als bells infames. La seva lectura, pel notari Llucifer, incita a la festa i promet el retorn l’any vinent. També en les representacions d’òperes bufes i en les rondes, sorgeixen expressions perverses.

Àpats: La gastronomia és indissociable de la festa. El Carnaval posseeix productes típics identitaris. Dijous Gras és marcat per una panxarruda alimentació. Es menja la coca de llardons oferta per la Colla la Bóta en competència amb l’exquisida botifarra d’ou del Gremi de Cansaladers i Xarcuters. Dimarts, al dol, es berena pa, vi i sucre, i al ball es sopa coca amb recapte. Tot a ritme de plors i música.

Disfressa d’Or: Un dels actes més característics del Carnaval de Tarragona és l’espectacle de la Disfressa d’Or, un esdeveniment que se celebra el dijous anterior la Rua d’Artesania al Recinte Firal de Tarragona i que aixeca passions entre el públic. Es tracta de l’exhibició de les diferents disfresses dels reis o reines de les comparses. Els diferents participants en aquest concurs llueixen la disfressa representativa de la seva comparsa en el marc d’una gran producció escènica. L’acte està precedit per un espectacle presentat per les comparses del Rei Carnestoltes i la Concubina.

Saraus: Les revetlles, balls o concerts esdevenen irònics i festius, plens de disbauxa i desenfrenament. Amb disfressa o sense, som els posseïdors de la nocturnitat, del traspàs de la lluna i el sol. Gresca tots els dies, per a tots els gustos i edats, que garanteix la participació dels deixebles del rei dels poca-soltes. Pels matins, una collada d’artistes envaeixen el centre de la ciutat. Són ells els que des de diversos indrets s’atreveixen a mostrar-nos un vessant ben divertit del Carnaval. Mitjançant les seves eixelebrades accions ens endinsen en un món màgic, de sarcàstica teatralitat.

Rua, rueta i comparses: Les rues són els actes més multitudinaris. La conquesta del carrer és màxima. Els colors, dissenys i moviments de les indumentàries són veritables mostres d’artesania.
Desfilen multitud de comparses i comparsers tot escortant el Rei, la Reina i els seus sèquits. Divendres, la rueta amb la participació escolar més menuda; dissabte, rivalitats i exhibicions entre els futurs Reis del Carnaval; Diumenge, lluïment dels millors grups de l’any anterior. Això sí, tots ells acompanyats per músiques ben diverses, algunes bandes de música i batocades de percussió.

Aparició del Doctor Mistela: Durant el segle XIX, a Tarragona, era el personatge que acompanyava al Rei Carnestoltes en el seu patiment final, el seu metge. Mentre els altres li receptaven les coses més estrafolàries, ell li feia passar el dolor amb l’alcohol i anava cantant les causes de la seva mort i la manera com l’havia soferta (aquesta), així com l’evolució del seu pacient. Ara, diumenge de Carnaval, en finalitzar la Rua de Lluïment, el Doctor Mistela apareix des del balcó de l’ajuntament al costat de tots els comparsers.

Dol i vetlla: El dimarts al matí, la Mascarada del Dol desfila pels carrers tot repartint les esqueles del Rei Carnestoltes. Els esplèndids vestits de dol són acompanyats per Ministrers de clara arrel medieval. El dol protocol·lari fa la crida a la luctuosa i bromista vetlla en el Teatre Metropol. Aquesta tarda tothom és convidat per acompanyar, en les últimes hores, el rei de la disbauxa. Aquest, mig traspassat, encara ens mostrarà el seu aspecte més burleta i barroer.

Enterro: La desfilada mortuòria ens insereix en la part final de la festa. En ella participen els grups de foc de la ciutat, els nombrosos timbalers, les mascarades, el dol protocol·lari, ploraneres i planyideres, músiques, sèquits reials, vídues i el Rei i la Reina esdevinguts ninots, il·luminats per les teies dels cremallers que més tard encendran la bóta i els Ninots. Acompanyen el difunt a la lectura del testament per part del notari Llucifer. Plors i crits que ressonen i s’enfilen per diferents carrerons de la ciutat antiga.

La part final de la festa gira entorn de la simbologia i ritualitat del foc, de la crema i mort del Rei Carnestoltes. La presència del foc dels elements festius de la ciutat i nombrosos timbals dibuixen la crema dels ninots en la bóta, el centre de la foguera. Els jocs pirotècnics devoren les siluetes dels ninots agonitzants: un dels moments més característics i amb més espectacularitat del nostre Carnaval. La plaça s’omple de foc i de llum en els darrers instants de la festa.

PROGRAMA CARNAVAL 2012: programa-carnaval-2012 

FONT: http://www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/cultura/festes/carnaval  

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s